dilluns, 3 de desembre del 2007
3000 impactes al dia
Vius en una ciutat? Doncs sàpigues que de mitjana diària reps uns 3000 impactes publicitaris. Ho vulguis o no. Tal vegada no acceptes correu comercial a la bústia. Potser no ets un televident que es prodigui massa en el culte a la caixa tonta. Potser ets d’aquests que canvia de canal quan venen els anuncis o tens un bon anti-spam. Enhorabona, però els impactes que reps encara es poden comptar per centenars cada dia.
Què no? Aixeca la vista. A la marquesina de la parada del bus s’anuncia una colònia d’home en què apareix una rossa 90-60-90 (què hi pinta la dona?). Arriba el bus i te n’adones que tot ell és un anunci de cervesa (“Si bebes, no conduzcas?”). T’asseus en un seient d’on prèviament has retirat un exemplar de premsa gratuïta (pamflet publicitari amb esquitxos de pseudo periodisme low cost). Al veí de seient li sona el mòbil i se sent la sintonia corporativa de la seva marca de mòbil, etc. Han passat cinc minuts i ja has rebut desenes d’impactes. Em segueixes?
Encara que no ho desitgem, la publicitat colonitza el nostre espai visual per activa i per passiva.
L’ull humà no es mostra impassible davant tant impacte visual. Fixar l’atenció o no, no es tracta ja d’un acte voluntari. Amb 3000 impactes diaris el cervell acaba assumint part del missatge. Anant a comprar reconeixeràs les marques més vistes. Potser en un principi la teva actitud militant et portarà precisament cap el que no anuncien a la tele. Però prova de comprar en situacions de pressa o estrès ... t’adonaràs que en més d’una ocasió piques. Fixa’t també que quan has de comprar quelcom d’un sector que desconeixes perquè no es troba dins la teva rutina, els productes més anunciats són els que tenen més números d’acabar al cistell.
Creus que ets immune al missatge publicitari? Potser tens la closca més dura que la resta o potser penses que les campanyes comercials no variaran un bri de la teva actitud enfront el consum. Sento reiterar-te que en major o menor mesura han pogut amb tu. Els equips de màrqueting els composen psicòlegs, sociòlegs, economistes i, per suposat, publicistes que han torejat en places més difícils que la teva. Darrerament fins i tot han incorporat neurofisiòlegs que estudien amb tècniques com la Ressonància Magnètica Nuclear (NMR) quina és la teva resposta emocional davant les marques i els missatges publicitaris en si (ja s’ha batejat com a neuromarketing o brainbranding). Detectant els mecanismes cognitius involucrats poden perfeccionar encara més el missatge publicitari(Monde Diplomatique, Novembre 2007). Són doncs, equips que coneixen els hàbits de consum, els límits dels compradors, i els seus principis i prejudicis. Es tracta de gent sense escrúpols que no dubtaran en enviar els missatges que calgui, fins i tot parodiant el mateix sistema, per tal de fer-te creure omnipotent sempre i quan tinguis la tarja de crèdit a punt.
Pràcticament qualsevol àmbit de la vida quotidiana és susceptible de ser colonitzat per la publicitat. El seu poder d’influència social és capaç de modificar els nostres gustos, les nostres tradicions, i fer passar per indispensable aspectes que fins fa poc ens semblaven superflus. Un exemple: la Fórmula 1 fins fa cinc anys comptava amb un seguiment molt minoritari. Les televisions han aprofitat el fenomen Alonso com a escletxa per introduir un volum publicitari sense precedents. Pocs esports tenen una càrrega publicitària tan gran: només el casc d’Alonso conté 8 logos perfectament reconeixibles. Resultat: les curses de Fòrmula 1 tenen un seguiment de milions de persones que a cada cursa consumeixen centenars o milers d’impactes publicitaris. Temptador per a les teles, no?
Si li arriben a dir a Marshall McLuhan (filòsof i estudiós de la comunicació) que 20 anys després de la seva mort existirien tantíssims canals de comunicació segurament ja hauria advertit de les potencials bacanals que suposaria això per al màrqueting. Les noves tecnologies audiovisuals permeten enviar un missatge fàcilment captable. La neurofisiologia de la visió és sorprenent: podem associar tantíssimes coses a una sola imatge de dècimes de segon!
No deixa de resultar espectacular la creativitat i la potencialitat en general del màrqueting. Però el que a molts fascina a alguns també alerta. Si, com deia McLuhan, “el mitjà és el missatge”, el mitjà tecnològic permet emetre missatges molt diversos en poc espai de temps. La publicitat ha entès que avui amb els mitjans audiovisuals amb poc es pot dir molt. I aquest llenguatge basat en l’impacte s’ha col·lat també als Mitjans-Empresa. Amb internet i la premsa gratuïta s’ha entrat en la cultura del titular, de l’aniquilament del discurs crític i de la banalització de la realitat. Tot ajuda per crear un núvol narcotitzant on hi vaguin ciutadans compradors. Segons el contingut de les notícies s’adjunta un determinat tipus d’anunci, i n’hi ha per creure que les notícies són anuncis dels anuncis.
Els defensors del mercat sempre defensen que el consum de publicitat és lliure.
I si, com hem dit, és bastant complicat evitar-la? Has de deixar a mitges les pel·lícules per l’excés d’anuncis? Has de preguntar a la veïna si el bus que ve és el 12 perquè no vols veure l’anunci amb rodes que arriba? On queda la nostra llibertat a no consumir publicitat?
Els defensors de la publicitat diuen que el màrqueting informa del que hi ha al mercat per a que nosaltres saciem les nostres necessitats i així ser més feliços.
Però molts creiem que és ben bé al contrari: el màrqueting no és més que el braç armat del mercat i la seva missió és crear-nos cada cop més necessitats que no hem demanat i que ens converteixen en persones ansioses i estúpides.
La mercantilització de la vida genera cada cop més rebuig. La sensació de que tenim darrera nostre un empleat d’una caixa en tot moment disposat a parlar amb nosaltres, que no podem parar a descansar ni 5 minuts perquè la vida és mòbil i cal anar ràpid a comprar en cotxe (ens agrada conduir?) perquè ja és primavera... Aquesta sensació a tu et fa més feliç?
Prou publicitat! Ja som felices gràcies!
Què no? Aixeca la vista. A la marquesina de la parada del bus s’anuncia una colònia d’home en què apareix una rossa 90-60-90 (què hi pinta la dona?). Arriba el bus i te n’adones que tot ell és un anunci de cervesa (“Si bebes, no conduzcas?”). T’asseus en un seient d’on prèviament has retirat un exemplar de premsa gratuïta (pamflet publicitari amb esquitxos de pseudo periodisme low cost). Al veí de seient li sona el mòbil i se sent la sintonia corporativa de la seva marca de mòbil, etc. Han passat cinc minuts i ja has rebut desenes d’impactes. Em segueixes?
Encara que no ho desitgem, la publicitat colonitza el nostre espai visual per activa i per passiva.
L’ull humà no es mostra impassible davant tant impacte visual. Fixar l’atenció o no, no es tracta ja d’un acte voluntari. Amb 3000 impactes diaris el cervell acaba assumint part del missatge. Anant a comprar reconeixeràs les marques més vistes. Potser en un principi la teva actitud militant et portarà precisament cap el que no anuncien a la tele. Però prova de comprar en situacions de pressa o estrès ... t’adonaràs que en més d’una ocasió piques. Fixa’t també que quan has de comprar quelcom d’un sector que desconeixes perquè no es troba dins la teva rutina, els productes més anunciats són els que tenen més números d’acabar al cistell.
Creus que ets immune al missatge publicitari? Potser tens la closca més dura que la resta o potser penses que les campanyes comercials no variaran un bri de la teva actitud enfront el consum. Sento reiterar-te que en major o menor mesura han pogut amb tu. Els equips de màrqueting els composen psicòlegs, sociòlegs, economistes i, per suposat, publicistes que han torejat en places més difícils que la teva. Darrerament fins i tot han incorporat neurofisiòlegs que estudien amb tècniques com la Ressonància Magnètica Nuclear (NMR) quina és la teva resposta emocional davant les marques i els missatges publicitaris en si (ja s’ha batejat com a neuromarketing o brainbranding). Detectant els mecanismes cognitius involucrats poden perfeccionar encara més el missatge publicitari(Monde Diplomatique, Novembre 2007). Són doncs, equips que coneixen els hàbits de consum, els límits dels compradors, i els seus principis i prejudicis. Es tracta de gent sense escrúpols que no dubtaran en enviar els missatges que calgui, fins i tot parodiant el mateix sistema, per tal de fer-te creure omnipotent sempre i quan tinguis la tarja de crèdit a punt.
Pràcticament qualsevol àmbit de la vida quotidiana és susceptible de ser colonitzat per la publicitat. El seu poder d’influència social és capaç de modificar els nostres gustos, les nostres tradicions, i fer passar per indispensable aspectes que fins fa poc ens semblaven superflus. Un exemple: la Fórmula 1 fins fa cinc anys comptava amb un seguiment molt minoritari. Les televisions han aprofitat el fenomen Alonso com a escletxa per introduir un volum publicitari sense precedents. Pocs esports tenen una càrrega publicitària tan gran: només el casc d’Alonso conté 8 logos perfectament reconeixibles. Resultat: les curses de Fòrmula 1 tenen un seguiment de milions de persones que a cada cursa consumeixen centenars o milers d’impactes publicitaris. Temptador per a les teles, no?
Si li arriben a dir a Marshall McLuhan (filòsof i estudiós de la comunicació) que 20 anys després de la seva mort existirien tantíssims canals de comunicació segurament ja hauria advertit de les potencials bacanals que suposaria això per al màrqueting. Les noves tecnologies audiovisuals permeten enviar un missatge fàcilment captable. La neurofisiologia de la visió és sorprenent: podem associar tantíssimes coses a una sola imatge de dècimes de segon!
No deixa de resultar espectacular la creativitat i la potencialitat en general del màrqueting. Però el que a molts fascina a alguns també alerta. Si, com deia McLuhan, “el mitjà és el missatge”, el mitjà tecnològic permet emetre missatges molt diversos en poc espai de temps. La publicitat ha entès que avui amb els mitjans audiovisuals amb poc es pot dir molt. I aquest llenguatge basat en l’impacte s’ha col·lat també als Mitjans-Empresa. Amb internet i la premsa gratuïta s’ha entrat en la cultura del titular, de l’aniquilament del discurs crític i de la banalització de la realitat. Tot ajuda per crear un núvol narcotitzant on hi vaguin ciutadans compradors. Segons el contingut de les notícies s’adjunta un determinat tipus d’anunci, i n’hi ha per creure que les notícies són anuncis dels anuncis.
Els defensors del mercat sempre defensen que el consum de publicitat és lliure.
I si, com hem dit, és bastant complicat evitar-la? Has de deixar a mitges les pel·lícules per l’excés d’anuncis? Has de preguntar a la veïna si el bus que ve és el 12 perquè no vols veure l’anunci amb rodes que arriba? On queda la nostra llibertat a no consumir publicitat?
Els defensors de la publicitat diuen que el màrqueting informa del que hi ha al mercat per a que nosaltres saciem les nostres necessitats i així ser més feliços.
Però molts creiem que és ben bé al contrari: el màrqueting no és més que el braç armat del mercat i la seva missió és crear-nos cada cop més necessitats que no hem demanat i que ens converteixen en persones ansioses i estúpides.
La mercantilització de la vida genera cada cop més rebuig. La sensació de que tenim darrera nostre un empleat d’una caixa en tot moment disposat a parlar amb nosaltres, que no podem parar a descansar ni 5 minuts perquè la vida és mòbil i cal anar ràpid a comprar en cotxe (ens agrada conduir?) perquè ja és primavera... Aquesta sensació a tu et fa més feliç?
Prou publicitat! Ja som felices gràcies!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
